Podologia geriàtrica Sabadell

Podologia geriàtrica
Sabadell

El podòleg geriàtric és un especialista sanitari que s’encarrega de prevenir, diagnosticar, tractar i rehabilitar les patologies que afecten els peus de les persones grans.

El principal objectiu del podòleg geriàtric és mantenir la mobilitat de la persona gran per a atorgar-li la màxima independència possible.

Podologia geriàtrica

Peu geriàtric

El peu geriàtric engloba les alteracions que pateixen les persones grans en les seves extremitats inferiors a causa del desgast produït al llarg de la vida pel pes del cos. El moviment i l’ús dels mateixos provoca alteracions articulars i vasculars que promouen afeccions com l’aparició de durícies (hiperqueratosis) o deformitats.

Alguns símptomes del peu geriàtric són:

• Pell seca
• Ungles engrossides o febles
• Durícies
• Falta de greix plantar
• Sensació de cremor o formigueig
• Sensació de fred, descoloració o entumiment

Podologia geriàtrica
Sabadell

La podologia geriàtrica s’especialitza al peu de la gent gran. Més del 80% de la gent gran necessiten la cura d’un podòleg de manera periòdica.

Pel fet que els peus són els encarregats de suportar el nostre pes, i que els seus músculs, ossos i totes les articulacions ens permeten caminar i desplaçar-nos, és normal que amb el pas del temps es trobin cansats o deteriorats.

Si a més, comptem amb problemes que no han estat corregits, és molt probable que les persones majors necessitin una atenció adequada per a continuar mantenint una correcta mobilitat.

Un pacient es determina geriàtric quan reuneix 3 dels següents criteris:

    •  Edat superior als 65 anys
    • Presència de patologies rellevants
    •  Presenta malalties que poden incapacitar-ho
    •  Existència de malalties o patologies mentals
    •  Problemàtica social relacionada amb la salut

Hi han alteracions que poden resultar en problemes greus i han de ser tinguts en compte a l’hora d’acudir a un podòleg geriàtric.

Patologies en els dits:

  • Dit en urpa: el dit es troba flexionat en la seva base i l’articulació del mitjà sembla doblegada cap avall.
  • Dit en martell: l’articulació del mitjà es troba flexionada.
  • Dit en maça: es produeix una flexió en l’articulació pròxima a la punta dels dits del peu.
  • Dit supraductus o infraductus: alteració en la qual el dit es troba per damunt o per sota de l’altre dit.

     

Patologies als peus:

  • Galindons o hallux abductus valgus: és una deformitat del dit gros que produeixen una prominència lateral de l’os. Aquesta prominència pot ser dolorosa i provocar irritacions en la pell pel frec amb el calçat.
  • Peu pla: aquesta alteració es dona als peus que no posseeixen curvatura, o que la posseeixen parcialment, provocant una àrea de màxim contacte de la planta del peu amb el sòl.
  • Peu cavo: presenta un arc més exagerat de l’habitual dificultant la flexibilitat del peu. Aquesta alteració augmenta el pes en la zona de l’avantpeu provocant dolor sota els caps metatarsals.
  • Peu valg: el peu sofreix una desviació del taló cap a fora i provoca inestabilitat a l’hora de caminar.
  • Peu var: aquesta alteració del peu orienta la planta cap a dintre, donant suport a la vora externa i els últims dits. Normalment, s’associa a una lateralització de les cames i genolls.
  • Esperó: calcificació en la inserció de la fàscia plantar a l’alçada del taló. Pot ser dolorós i molest.


Patologies en ungles i pell:

  • Onicogrifosis: augment exagerat del gruix de l’ungla. Dificulta el tall de les ungles arribant a produir dolor.
  • Onicodistròfia: afectació de l’ungla en forma o coloració, per una malaltia o traumatisme.
  • Fongs en les ungles (onicomicosis): afectació de fongs en les ungles dels peus. Es troben deformades, amb taques, fràgils o engrossides
  • Ungla encarnada (onicocriptosis): és molt freqüent en la població major. És un trastorn en el qual l’ungla s’insereix en la carn tova en els costats de les ungles. Generant dolor, envermelliment, inflamació i infecció.
  • Esquerdes: alteració dermatològica provocada per la sequedat als peus. Zona més freqüent en els talons.
  • Durícies (hiperqueratosis): engruiximent de la pell per sobrecàrrega, més freqüent en la planta del peu.
  • Callositat (heloma o tiloma): engruiximent de la pell en zones de frec o pressió. Freqüent en la part de dalt o lateral dels dits.
  • Deshidratació de la pell: la deshidratació dels peus augmenta la possibilitat de sofrir lesions. Per això, és necessari mantenir els peus hidratats al llarg de la nostra vida.

És necessari mantenir una cura major dels peus a mesura que passen els anys. Hem de tenir en compte l’ús d’un calçat i plantilles adequades per a prevenir l’aparició de patologies que ens compliquin el futur i que ens permetin augmentar el grau d’autonomia i benestar. És recomanable que les persones majors cuiden els seus peus mitjançant:
• Una correcta hidratació del peu
• Un correcte tall d’ungles
• Correcte eixugat de peus, sobretot entre els dits
• L’ús de calçat adequat: els peus creixen a mesura que envellim, per la qual cosa hem de modificar el calçat amb el pas del temps
• Evitar l’ús de talons
• L’ús de plantilles, en cas necessari
• Visites periòdiques al podòleg per a revisar la salut dels peus

Avaluació del peu del pacient amb l’objectiu d’evitar complicacions i millorar la seva salut.
Es durà a terme el tall i fresat correcte de les ungles, neteja de durícies, observar les zones de sobrecàrrega i si és possible es portarà a cap un tractament per a descarregar la zona.
També es donaran consells personalitzats per a la correcta cura